ANDREA MONTERO
2n de Batxillerat
artistes
ANNA GALÍ
Fotògrafa
Anna Galí (Girona, 1968) s’acosta a la fotografia durant la infantesa a través del quarto fosc instal·lat pels germans al garaig de la casa familiar i la utilitza de manera autodidacta com a mitjà de documentació i expressió des de l’adolescència. Més tard reallitza diversos cursos i tallers relacionats amb la creació de projectes. Amb formació acadèmica en Matemàtiques, en l’actualitat combina la docència amb la fotografia d’arquitectura i interiors i amb el desenvolupament de projectes personals.
Els seus interessos es mouen principalment en la relació entre fotografia i identitat/memòria en el context contemporani d’ús massiu d’internet i xarxes socials, l’estret vincle entre fotografia i text i la multiplicació dels seus potencials comunicatius quan s’uneixen, o la fotografia com a mitjà de transformació personal i, per tant, social.
ALBERT GUSÍ
Fotògraf
Va nèixer al 1970 a Castellbisbal.
La seva obra es desenvolupada amb una mirada particular del territori i del paisatge, des del camp de fotografía. Sovint les obres esdevenen accions fotogràfiques o performances col·lectives, on finalment queda un registre gràfic (fotogràfic o fílmic).
JOAN FONTCUBERTA VILLÀ
Fotògraf
Va néixer al 1955 a Barcelona.
Fontcuberta és un artísta, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
És profesor d'estudis de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (Bcn) i a Harvard (Cambridge). La seva extensa obra fotogràfica és caracteritza per l'ús d'eines informàtiques en el seu tractament i la seva presentació de manera interactiva amb l'espactador.
JOSEPH-NICÉPHORE NIÉPCE
Inventor fotografía
Va nèixer al 1765 a Chalon-sur-Saône (França) i va morir al 1833 a Saint-Loup-de-Varennes (França).
Va ser un inventor i pioner de la fotografía (heliografia). Ell mai va ser un gran dibuixant, i va haver d'aprofitar la seva experiència com a litògraf i químic per buscar noves formes de produir, experimentant amb vernissos i més tard amb clorur de plata, però les imatges s'acabaven esvaint.
Finalment va decidir untar betum de Judea sobre plaques litogràfiques per immortalitzar les seves imatges. Al 1822 va prendre un gravat del Papa Pius VII, i el va estendre sobre oli per fer-ho transparent, va exposar-lo al sol i aquesta capa va endurir-se, per últim la va submergir en oli de lavanda perque les parts no endurides es disolguessin.
JOSEF SUDEK
Fotògraf
Va nèixer al 1896 a Kolín (Imperi austrohongarès) i va morir al 1976 a
Praga (Checoslovaquia).
Va estudiar encuadernació i al 1913 va començar a aficionar-se per la fotografía. Durant la Primera Guerra Mundial va patir l'amputació del braç esquerre. Més tard va estudiar fotografía (1922-23), i durant molts anys es va dedicar a fer retrats de veterans ferits per la guerra.
Als seus inicis les seves fotografíes eren amb un estil pictorialista. Al 1927 va obrir el seu propi estudi, i al 1936 va abandonar el pictorialisme per adoptar postures més proximes a la nova objectivitat. La seva obra és de més de 60.000 negatius.
MARTIN PARR
Fotògraf
Martin Parr crea fotografies les quals ens ofereixen l’oportunitat de veure el món des de la seva perspectiva única.
A primera vista, les seves fotografies semblen exagerades o fins i tot grotesques pels motius que escull, els quals són estranys, els colors descarats i les perspectives poc habituals. Com a resultat, les seves fotografies són originals i entretingudes, accessibles i comprensibles però, alhora, ens mostren d’una manera penetrant com vivim, com ens presentem als altres i què valorem.
El fotògraf britànic es dedica a investigar els conceptes d'oci, consum i comunicació des de fa diverses dècades en els seus viatges a tot el món.
ORIOL MASPONS CASADES
Fotògraf
Oriol Maspons va néixer el 23 de novembre 1928 a Barcelona i va morir el 12 d’agost 2013 als 84 anys. Va ser un fotògraf català barceloní el qual va retratar l’època de la Gauche Divine, un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra de la dècada del 1960. Va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya en les dècades de 1950 i 1960, primer des de l'àmbit de la fotografía amateur. Es va dedicar al reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat.
El 1956 va entrar a formar part de l'consell editorial de la revista AFAL tot i que ja era conegut per la seva activitat en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i per haver publicat fotos a Art Fotogràfic i amb motiu de l'obtenció de diversos premis en concursos.
Al 1957, en el seu article "salonisme", va criticar durament la fotografia que es practicava en les agrupacions fotogràfiques, ja que ell considerava que es feia amb l'únic objectiu d'aconseguir guardons en els salons fotogràfics i simplement enfocats en guanyar els concursos.
Posteriorment va col·laborar en les revistes gràfiques més importants del moment com Gaceta Ilustrada, Paris Match, Elle, Interviu i Boccacio. A més, va realitzar reportatges en diferents països com Cuba i Sudáfrica.
Va ser un autor amb una sensibilitat especial per al retrat, entre els quals destaquen els retrats a dones que va reunir en el llibre Oriol Maspons: Private Collection.
Va realitzar nombroses exposicions i algunes de les seves fotos estan exposades al MoMA, tot i que al MNAC hi ha més de 1500 fotografies seves.
SAUL LEITER
Fotògraf
Va ser un fotògraf i pintor nord-americà que va néixer a l’any 1923 (a Pennsilvània) i mort als 89 anys a Nova York.
Es va mudar a la ciutat al 46 amb la intenció de ser pintor. Tot i que arran el regal (d’una càmera) de la seva mare quan ell era petit, Saul més endavant volgués dedicar-se al llenguatge pictòric,
tant fotogràfic com plàstic.
Snow - 1960
Les seves fotografies mostren N.Y. des d’una perspectiva més intima que fins al moment no s’havia vist. Ha treballat en B/N i en colors. El que més destaca de la seva tècnica és l’obstrucció de les línies de visió, el dinamisme amb l’espai i la falta de perspectiva centrada.
Té molts contrastos suaus i dessaturats, que sempre estan presents a les seves fotos.
VERI CARAMÉS MEDÍN
Fotògraf
Va néixer el 1953 a Ferrol(A Coruña), on actualment viu i treballa.
Expressa quotidianitat i li agrada fer d’allò ordinari, extraordinari. També treballa molt amb l’aigua ja que a ell li agrada molt nadar, flotar i el surf. A més dels elements meteorològics i especialment del clima gallec (sobretot la boira).
Varies de les seves fotografies tenen una impressió d’aquarel·la a causa de la influència familiar. Perquè la pintura és una tradició d’aquesta.
Una de les seves característiques fotogràfiques són els desenfocs, perquè a l’autor li agraden molt i aquest va ser un dels punts de partida del seu estil propi. També ho és el blanc i negre tot i també utilitzar colors indistintament.
CHEMA MADOZ
Fotògraf
Chema Madoz va nèixer a Madrid el 20 de gener de 1958, és un fotogràf espanyol.(Madrid, 20 de enero de 1958)(61 años de edad) és un fotógrafo español.
Aquest artista té un estil inconfudible, el que fa és posar-nos amb contacte amb aquests mons que ens rodejan, un univers d'objectes tan familiars com desconeguts. Desxifra tots aquells objectes que tenim a mà. Si vas a una exposició seva realment t'adonaràs de què potser no coneixem els objectes quotidians.
Tracta el que és real i el que és virtual.
A través de la seva obra ens mostra aquests objectes de manera surrealista, , el resultat pot ser interpretat com missatges que van des de el humor o la irònia, fins i tot drama,però sense mai perdre la belleza.
Normalment els elements de la realitat i els virtuals es presenten de manera conflictiva, també relacionades amb l'aparença i la realitat. Semblen manifestar una tensió irresoluble.
Té una gran capacitat per desvetllar el verdader rostre de les coses, li dona una dimensió cognitiva a l'artista.
Té una obsesió per la presició, les seves imatges es caracteritzen per ser molt simètriques i en la seva utilització tan exacte de la llum.
Molts cops Chema Madoz ha estat criticat per la frialtat de les seves obres, el que passa és que ell no vol crear cap sentiment ni emoció del cor, el que vol despertar és l'emoció de la nostre intel·ligència.
HUMBERTO RIVAS
Fotògraf
Humberto Luis Rivas Ribeiro va ser un fotògraf argentí (nascut el 1937 a Buenos Aires i mort el 7 de novembre de 2009) que va desenvolupar la major part de la seva activitat fotogràfica a Espanya i que mostrava en les seves fotografies una passió per dos gèneres: el retrat i el paisatge, així com una preocupació per les empremtes que el pas de el temps deixa tant en els rostres i en els cossos com en els espais i els objectes. Se li deia "el fotògraf de el silenci".
CRISTINA DE MIDDEL
Fotògrafa
És una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa a cavall entre Brasil i Mèxic. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Des de 2016 forma part de l'agència Magnum.
Middel combina els seus treballs documentals amb altres personals on qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions o arquetips que difuminen la frontera entre la realitat i la ficció.
El seu treball artístic s'ha mostrat en nombroses galeries europees i llatino americanes.
MARCEL·LÍ ANTÚNEZ ROCA
Performance
Va nèixer a Moià, Barcelona al 1959.
És un dels artistes catalans més reconeguts en l'ús de les tecnologies digitals en la mecatrònica, la instalació i l'experimentació escènica. La seva trajectoria de més de 30 anys. Ha desenvolupat un univers visual molt personal, "sistematurgia", una iconografía particular i pròpia. També ha realitzat exposicions i performances a més de 40 països. Ha guanyat bastants premis. Desde el 2010, Antunez està treballant en l'Arsenale della Apparizioni que inclou les seves últimes obres.
Al 2014 va presentar l'exposició "sistematúrgia, acciones, dispositivos y dibujos" al Santa Monica de Barcelona, per així donar a conèixer el seu particular metode de creació.
FRANCESCA WOODMAN
Fotògrafa
Va néixer a Denver, Colorado 3 d'abril de 1958, i va morir a Nova York, 19 gener de 1981. Va ser una fotògrafa nord-americana. Els seus pares, George Woodman i Betty Woodman, eren artistes plàstics que ara gestionen un arxiu de més de 800 imatges, 120 de les quals han estat exposades o publicades.
S'inscriu en la generació de dones d'avantguarda de la dècada de 1970 que van reivindicar la seva aportació i visió de món, que inclou també a artistes activistes com com Cindy Sherman, Martha Rosler o Ana Mendieta.
MIREIA SALLARÈS
Artísta visual
Viu a trànsit entre Barcelona i altres ciutats estrangeres a les quals desenvolupa la seva pràctica artística. La condició d'estrangeria és fonamental en els seus projectes que són resultat de llargues investigacions sobre temes essencials com la violència, la mort, el sexe, la legalitat, la veritat, l'amor o la feina. El seu últim projecte Kao dolent Vode na dlanu, una investigació sobre la noció d'amor a Sèrbia, que s'inscriu en la seva encara inacabada Trilogia dels conceptes rebuig (veritat, amor i trebal), ha rebut el premi Ciutat de Barcelona d'Arts Visuals 2019 i el premi ACCA 2019. la seva última participació dins de l'exposició Feminismes! a CCCB, ha estat amb el projecte amb què ha tingut més projecció internacional, Les Morts Chiquitas.
ROBERT FRANK
Fotògraf i cineasta
Nascut el 9 de novembre del 1924 i mort el 9 de setembre del 2019, Robert Frank va ser un fotògraf i cineasta suís-estatunidenc. És considerat un dels fotògrafs de l’street photography més importants. Se’l considera com a un dels màxims representants d’aquest estil fotogràfic.
Haver viscut en una Europa en guerra li va marcar molt, tant va ser així que el va influir en el seu estil.
L’any 1947 va emigrar als Estats Units. Allà va aconseguir més fama com a fotògraf. Durant aquesta època també va fer molts viatges per Europa i sud Amèrica.
Des de finals de 1957 fins a finals de 1963 Frank va treballar amb el departament de promoció al New York Times com un fotoperiodista independent. En 1963 va ser guardonat amb la Ciutadania dels EUA. Frank va començar a fer pel·lícules en 1958, la seva primera pel·lícula, Pull My Daisy és una obra semi-improvisada sobre la cultura i l'art bohemi i és la pel·lícula de Frank que més l'identifica. Les seves pel·lícules tracten sobre la vida, la gent i la introspecció en un mateix.
El 1995 va crear la Fundació Andrea Frank, amb l'objectiu de donar suport als artistes mediant beques.
MICHELANGELO ANTONIONI
Cineasta
Michelangelo Antonioni va néixer a Ferrara, Itàlia l'any 1912 i va morir l'any 2007. Va ser un dels realitzadors més importants en la història del cinema. Va fer uns catorze llargmetratges, el primer d'ells "Cronaca di un amore" l'any 1950 i l'últim va ser "Identificazione di una donna"l'any 1982. Més tard va participar en altres projectes. Té un estil molt particular, elegant i lent. Acostuma a expressar la dificultat de comunicació de l'humà en els seus films. A partir del 1960 va començar el "fenomen Antonioni". Va obtenir premis de festivals com el de Cannes, Venècia o Berlín.
ANDRÉS HISPANO
Escritor
Va néixer al 1964 a Barcelona. És realitzador audiovisual, comisariartístic, docent, llicenciat en Belles Arts i escritor espanyol.
Escriu regularment en el suplement de cultura de La Vanguardia, ha comissariat les exposicions: La ciudad de los cineastas, That’s not Entertainment! i Pantalla global. Va dirigir las noches temáticas de BTV i el programa Boing Boing Buddha. Ha realitzat diversos audiovisuals per museus i a vegades és professor invitat de cinema i cultura audiovisual a diverses universitats.
AMPPARITO VALDEFIERRO
Art pictòric
Va nèixer al 1991 a Madrid.
Va estudiar Belles Arts i va marxar a viure a Londres, allà és on va començar a dedicar-se a l'art urbà. La seva tècnica es basa en utilitzar efectes com reflexos i colors. La seva obra és pictòrica (amb objectes quotidians en grans dimensions) i també escultòrica (creant nous elements).
BILL VIOLA
Videoartista
Va néixer l’any 1951 a Nova York.
És un dels videoartistes estatunidencs més importants d’arreu del món. Amb una trajectòria de més de 35 anys.
Les seves primeres obres ja mostraven la seva fascinació pels temes que encara avui dia treballa, sobretot per captar l'essència de les emocions. Utilitza molta maestria les tecnologies per expressar una preocupació constant per la naturalesa del ser humà.
El seu art s’ocupa dels temes centrals del sentit i les experiències humanes, com el naixement, la mort, l’amor…
També mostra molt interès per les tradicions místiques, com el budisme, el misticisme cristià (podem veure-ho reflexat a bastantes obres).
Les seves creacions són sense paraules, això fa que hagis de sentir la imatge, escoltar i crear emocions.
JORDI BENITO I VERDAGUER
Pintor
Va nèixer al 1951 a Granollers i va morir al 2008 a Barcelona.
Va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona i es va iniciar en la pintura amb obres properes a l'art povera. Més tard va passar a l'art conceptual, fent happenings i enviroments. Va desenvolupar accions a mig camí com el body art i l'espectacle teatral.
PEP DURAN
Escultor
És un artista nascut a Vilanova i La Geltrú a l’any 1955.
És un escultor, decorador i director artístic de cinema. Treballa en escenografies i vestuaris de tot tipus d’obres.
A l’any 1989, va ser premiat com a millor tècnic al Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.
Les seves obres mostren el treball de l’espai i la narració, el pas del temps en recerca
d’objectes i records que envolten el nostre dia a dia i que composen històries sense paraules, peces i fragments perduts, dislocats, adaptats a una nova ubicació i que erigeixen així, nous referents.
A l’exposició que vam anar a veure a Granollers són, quasi tots, collage. Ell considera que aquests “poden ser el més democràtic de tots els gèneres artístics”. Aquest implica molt esforç físic, “és una lluita, un joc continu; triar, decidir, encolar. Va més enllà del retalla i enganxa”.
TIM BURTON
Director de cinema
Tim Burton va néixer a Burbank, California el 25 d'Agost de 1958. És un director de cinema estatunidenc. Les seves pel·lícules són fosques i surrealistes (tot i que agafa molts aspectes de l'expressionisme). Estan inspirades en les noveles de l'escriptor nordamericà Edgar Allan Poe. Els actors als que més requereix aquest director són Johnny Depp i Helena Bonham Carter. Entre les seves pel·lícules podem trovar la Nuvia Cadàver, Malson abans de Nadal o Eduardo Manostijeras.
LISETTE MODEL
Fotografa
Nascuda el 10 de novembre del 1901 i mort el 30 de març del 1983, Lisette Model va ser una fotògrafa nord-americana i austríaca molt reconeguda per les seves fotografies de carrer.
Va començar la seva carrera treballant per a revistes de moda com París Match, Look, Ladies Home Journal o Harper 's Bazaar. També va fer exposicions en el MOMA de Nova York.
El 1951 va ser professora a la New School for Social Reseach, allà va enseyar a gran fotògrafs com Diane Arbus.