ANDREA MONTERO
2n de Batxillerat
Corrents cinematogràfiques
Avantguardes nord-americanes
Les avantguardes nord-americanes (o també anomenades underground) realment no són un moviment cinematogràfic, sino una serie de produccións que van trencar les convencions tradicionals de l’època (heterogeneïtat).
El monopoli comercial dels grans estudis va introduir continguts que fins molt poc abans, haguessin estat rebutjats pels comitès de censura i les productores. Les creacions tenien una creativitat desmesurada i uns plantejaments temàtics i formals.
Es un cinema artesanal i amb una autoconsciència artística.
CONTEXT HISTÒRIC
Sorgeix a Estats Units, sobre tot a Nova York (la nova capital de l’art), en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i que es van desenvolupar fins a finals dels anys 60, sent un dels períodes més rics en quant a tendències i moviments artístics, més o menys estructurats.
Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en l’obra i en els moviments artístic del moment: signes d’ansietat, emocions intenses; semblaven descobrir la bellesa de la matèria extirpada, del caos, de la destrucció… També, la societat de consum i el capitalisme es desenvolupen en aquest temps.
Del 1950 i del 1960 el cinema de Hollywood va patir una important crisi pel naixement de la televisió i pel canvi de l’estructura industrial i empresarial de les companyies. Finalitza el monopoli dels grans estudis de Hollywood, i es desvinculat dels grans estudis a causa de la creixent oferta televisiva.
D’ON SORGEIXEN?
Les avantguardes nord-americanes, estadounidenses, o el també anomenat cinema underground, es situen en la década de 1940 i rebrà una gran influència de les avantguardes europees dels anys 20.
Les noves tendències literàries, musicals i pictòriques van arribar a Nova York, i això va propiciar la creació d’unes arts i també d’un cinema que refusava els seus precedents i trenca amb el passat tradicional. Tot i ser Nova York la ciutat que acull el naixement d’aquest moviment, posteriorment es traslladarà a Hollywood.
ETAPES
Cinema independent (1a etapa) → 1940-1960
Codi Hays (1934 - 1967)
Sistema de censura estadounidense que va implantar una sèrie de limitacions restrictives en la filmografia nord-americana. Va ser creat per l’associació de productors cinematogràfics dels Estats Units i determinava allò que podia ser moralment acceptable.
Cinema independent (2a etapa) → 1934 - 1967
Ja no hi ha censura → més llibertat per fer cinema
Moviment contracultural que neix a Califòrnia (moviment que critica la cultura dominant, mostra tot allò que amaga la producció cinematogràfica dominant). Mostra el món underground, l’Amèrica real.
Cultura rock.
Cinema independent (3a etapa) → 1970 - 1980
Decadència.
Tracta molt l’experimentalisme.
BANDES SONORES
En els anys 30 és produeix a Estats Units una primera edat daurada de la música al cinema estat unidense. Max Steiner (Viena 1888-1971), destaca per ser el més destacat compositor del cinema nord-americà dels anys 30, però són varis els creadors que empentats per la guerra i l’antirealisme, traslladen a Estats Units la cultura musical centroeuropea.
Compositors:
Korngold
Erich Wolfgang Korngold va nèixer a Moravia, va ser un nen superdotat que als 14 anys va compondre la seva primera òpera.
Encara vivia a Viena però componia per a pel.lícules nordamericanes, una de les seves millors obres per al cinema va ser “The adventures of Robin Hood” (Las aventures de Robin Hood)
The Jungle Book Suite: IV. Lullaby: Largamente - Lento
Rózsa
Va néixer a Budapest en 1907 i en 1940 és trasllada a Estats Units després d’estudiar i treballar a Alemanya, França i Anglaterra.
Miklós Rózsa va començar a treballar per al cinema durant la seva estança a Anglaterra.
Una de les seves obres més famoses va ser “The jungle book” (El llibre de la selva)
https://open.spotify.com/track/66rroOJ0Wc6PayEfM9RzhR
CINEMA DE HOLLYWOOD
Inicis
L’historia de la meca del cinema comença a principis de segle XX amb dues teories, moltes persones atribueixen el mèrit als germans Lumière amb la invenció d’una màquina capaç de projectar imatges sobre una tela blanca, altra gent diu que va ser Thomas Alva Edison qui 4 anys va crear el kinetoscopi una màquina de moviment, pot ser que els germans s’inspiressin en aquest invent.
Tot i que a la història de Hollywood Edison va tenir més impacte, ja que amb el seu invent es va aprofitar massa, tenia el control de la producció i el subministrament del cinema que s'estava produint i qui volgués fer cinema havia de pagar una sèrie de taxes. Això va forçar a moltes persones altres alternatives per què es negaven a pagar, es feien anomenar “els independents”.
El director D.W.Griffith va ser enviat a la costa oest per la seva compañia, allà va trobar un terreny abandonat i amb molt bon clima, va filmar una pel·lícula, aquest lloc va ser nombrat hollywoodland, desprès d’escoltar parlar d’aquest maravillos lloc, molts cineastes cansats de pagar taxes d’Edison van anar-hi. És per això que el cartell de “HOLLYWOOD” és considerat una icono de la indústria cinematogràfica estadounidense..
Star System era el sistema de contractació d’actors en exclusivitat i a llarg plaç per els estudis de Hollywood per crear estrelles de cine i així assegurar l’èxit de les seves pel·lícules.
A més en el cinema nord americà, als anys 30 es van començar a crear els gèneres cinematogràfics: els musicals, el cinema negre, el cinema d’aventures, de terror… les persones que tenien grans idees i van saber vendreles bé s’anaven juntan i així creant diferents grans estudis cinematogràfics, on cadascun tenia el seu propi estil i toc característic cóm: Paramount, MGM, Fox, RKO y Warner Bros.
Gèneres cinematogràfics
-
Melodrama
-
Western
-
Ciència ficció
-
Musical
-
Comèdia
-
Cinema negre
AUTORS I DIRECTORS
Stanley Kramer (1913-2001)
Va ser un director i productor estadounidenc. Va iniciar-se al cinema durant la gran depressió i el seu ideari va rebre la influència democrata del New Deal. Fruit de la seva militància intelectual, els seus productes tenien la fama de “cinema de missatge”.
Va iniciar el seu aprenentatge cinematogràfic en els estudis de l’època.
Al 1947 va crear la productora Screen Plays Corporation i més tard Stanley Kramer Productions
Encara que Kramer era conegut en tot Hollywood per les seves idees liberals, mai va ser inclòs en la llista negra de Hollywood.
Va ser nominat a un Oscar per la pel·lícula, Els judicis de Nuremberg.
Per últim al 1967 Kramer va realitzar Endevina qui ve aquesta nit, una pel·lícula molt polèmica de la unió matrimonial d’un home negre i una dona blanca, el director va sentir-se profundament orgullós i va rebre 8 nominacions d’Oscar.
Maya Deren (1917-1961)
Se la considera la primera directora de cinema underground nord-americà. El significatiu de la seva aportació és que tota la seva carrera corre en paral·lel a l'obertura de noves vies per al cinema d'avantguarda. La seva obra va servir de frontissa entre les arts plàstiques i el cinema. Maya Deren va ser la primera directora de cinema nord-americà que va visitar instituts i universitats per donar a conèixer el cinema experimental.
L'autora definia les seves pròpies obres amb el terme "pel·lícules de cambra", ja que les seves pel·lícules aspiren a arribar a un públic que no sigui molt ampli, un públic intimista. Els seus circuits seran les universitats, museus, etc. tot el que estava en mans de l'art però al que el cinema no havia accedit encara. La seva pel·lícula més destacada és Meshes of the afternoon, que parteix de l'oníric al cinema i la pintura europea i fa de la dona la protagonista, interpretada per ella mateixa.
Robert Bernard Altman (1925-2006)
Neix a Missouri a meitat dels anys ‘20 i mor l’any 2006 a California. Va ser un director, guionista i productor de cinema. Cal destacar que va ser cinc cops nominat al premi a l'Acadèmia al millor director i una figura perdurable de la nova època de Hollywood. Combinava una estètica naturalista però estilitzada amb un punt satíric, tot el contrari a la resta de pel·lícules de Hollywood. Destaca per ser un anticonformista (a la temàtica i la direcció) i se’l considera un dels grans cineastes influents del cinema americà.
A les seves produccions utilitzava sovint la tècnica multitrack, és a dir, l’ús de molts actors per tal de crear un diàleg superposat, i dotava a l’acció de més naturalisme i dinamisme. La pel·lícula MASH, produïda l’any 1970, està ambientada en la guerra de Corea el personal d’un hospital de campanya es troben desbordats i fan servir l’ús de l’humor per mantenir el seny davant els horrors de la guerra. Aquesta té un caire de comèdia negra.
Andy Warhol (1928-1987)
A més de ser un artista plàstic, també es va submergir en el món del cinema durant el 1963 i el 1977. Va filmar més de 140 pel·lícules entre treballs experimentals, documentals i assajos fílmics considerats cinema verité. Els primers treballs van ser seqüències sense talls de persones fent activitats quotidianes, ell deixava que els protagonistes improvisessin, tot es gravava com succeïa i em temps real. Per exemple en Blow Job, Sleep o Kiss.
El cinema de Warhol es considerava experimental, independent i representatiu de la cultura underground (moviment contracultural dels 60 que acollia totes les expressions artístiques que es pronunciàven contra el sistema o es consideraven paral·leles a la cultura mainstream, per abordar temes com el cos, la homoxexualitat i les drogues).
Dennis Hopper (1938-2010)
Dennis Hopper va néixer a Washington al 1936 i va morir a California al 2010, va ser un actor, director de cinema, realitzador, fotògraf i artista estatunidenc.
Hopper és considerat un dels actors i cineastes més iconics e influents del cinema, va adquirir fama tras dirigir la pel.lícula “Easy Rider”, una de les millors pel.lícules del cinema estatunidens.
Hopper va ajudar a iniciar una nova era en que les velles figures de Hollywood havien de cedir lloc a joves cineastes com Francis Ford Coppola.
Neorrealisme
El concepte de neorrealisme va ser creat el 1943 per l'escriptor, dramaturg i crític de cinema italià Umberto Barbaro, en un manifest publicat a la revista Carmine on reivindicava un nou cinema alliberat tant dels tòpics del cinema d'exaltació nacional i propaganda feixista com del cinema comercial que Fins llavors s'imposaven a Itàlia. Calia redescobrir Itàlia i la seva gent, després d'anys de manipulació, mitificació i idealització sota la dictadura de Mussolini. Les Seves propostes foren recollides per un grup de joves directors (Rossellini, de Santis, de Sica, Visconti, Fellini, Passolini, ...) i guionistes (Fellini i Zavattini) que desenvoluparen a nivell pràctic aquesta avantguarda. El gran guionista Cesare Zavattini va definir el neorrealisme com «una nova manera de fer cinema, un mena de gran judici domèstic i universal al mateix temps, una presa de consciència del ciutadà davant certes situacions doloroses, en contra de la tendència generalitzada de d' evitar a els exàmens de consciència radicals ".
CONTEXT HISTÒRIC
El neorrealisme es desenvolupa en una Itàlia afectada per vint anys de dictadura feixista, arassada per la II Guerra Mundial. i ocupada per les forces d'alliberament anglo-nordamericanes. Es tracta d'una Itàlia en procés de reconstrucció i de desintoxicació després de vint anys de manipulació educativa i mediàtica del feixisme, amb gravissims probles econòmics i socials derivats de la davastadora destrucció provocada per la guerra: ciutats bombardejades, ports, ponts, carreteres, tunels, ferrocarrils i embassaments greument danayts, centrals elèctriques, indústries, camps de cultiu i granges destruïdes, centenars de milers de desplaçats, refugiats sense casa, ferits, ... No hi havia diners, especialment per reconstruir els estudis, adquirir material i produir cinema, donat que les prioritats dels pocs recursos que hi havia eren unes altres. Per tant, el cinema neorrealista haurà de treballar per mostrar aquesta realitat amb uns recursos i pressuposts molt baixos.
CARACTERÍSTIQUES
-
Recerca d'un realisme absolut, una descripció pura de la realitat, prescindint de qualsevol mena d'efecte o trucatge. No són documentals com en el cinema-ull soviètic però fan films de ficció tan realistes que s'apropen al gènere documental.
-
Amb la màxima objectivitat possible adoptar un punt de vista moral i compromès amb la societat per mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies sense caure en la manipulació pròpia de l'època feixista.
-
Rebuig dels drames històrics, l'adaptació de novel·les o el cinema d'herois; retorn a les persones anònimes i vulgars, les classes humils, a les preocupacions qüotidianes, i a les històries íntimes i sense importància aparent, temes que el cinema de Hollywood havia evitat per la seva suposada manca d'interés general.
-
Pressuposts molt baixos, cal fer les pel·lícules amb molts pocs diners.
-
La manca de material i d'estudis de rodatge llança a aquests cineastes a rodar al carrer, amb escenaris reals (no hi ha mai decorats), sense llum artificial, cercant així el màxim realisme i verosimilitut.
-
S'eviten els actors professionals i s'usen actors aficionats o fins i tot als protagonistes reals de les històries interpretant-se a si mateixos.
-
Rebuig del maquillatge i dels vestuaris postissos, s'usen vestuaris autèntics i reals.
-
Diàlegs molt senzills i lineal.
PEL·LÍCULES
- Ladri di biciclette, 1948, Vittorio de Sica.
- La Strada, 1954, Federico Fellini.
- Riso amaro, 1949, Giuseppe de Santis.
Free Cinema
És un moviment cinematogràfic que comença al 1956 i comporta tota la dècada del 1960.
Es va originar a Anglaterra per els cineastes que estaven descontents amb el cine de Hollywood ja que no era realista.
CONTEXT HISTÒRIC
-
Just quan va començar el free cinema el 1956 es va produir la guerra de Sinaí,, una alianza militar del Regne unit, Francia e Israel contra Egipte, la cual va durar 9 días.
-
En 1960 es va estendre la cultura popular de l'idioma ingles
-
Van apareixer el grup famós The Beatels
-
Fi de la rebel·lió del Mau Mau
-
Es forma el moviment nacional socialista el 1962
-
Es va produir la Revuelta de Brunei 1962
-
Resolució 2065 de l’Asamblea General de les Nacions Unida el 1965
-
Sorgeixen moviments socials o culturals com els "hippies" a Inglaterra
CARACTERÍSTIQUES
-
Temas: Inconformisme social, crítica a la burgesia i societat immobilitzada.
-
Són històries amb un transfons de tristesa i amargura.
-
Las tramas solen se sobre l’avortament, l’homosexualitat i la liberació sexual de la dona.
-
Protagonistes: Joves treballadors o en atur de classe mitjana-baixa. La família solen estar desestructurades i amb un final no imaginable.
-
Escenari: Ciutats a les fosques i zones industrials.
-
Tipus de gravació: Equips petits amb la càmera a la mà i en moviment, en blanc i negre i amb un audio no sincronitzat.
PEL·LÍCULES
La soledad del corredor de fondo
Colin Smith és un jove de classe obrera que viu als voltants de Nottingham. Un dia roba en un forn de pa i és enviat a un reformatori. Un cop allà comença a córrer, i gràcies a les seves qualitats com a corredor de fons va guanyant llocs en la institució penitenciària. Durant els seus entrenaments reflexiona sobre la seva vida anterior abans d’entrar al reformatori.
El salvatge ingenu
En un poble miner del nord d'Anglaterra, Frank Machin, tipus anglès de caràcter violent i arrogant, gaudeix de la glòria que li dóna ser l'estrella de l'equip local de rugbi. No obstant això, la relació amb la seva propietària, una jove vídua, li descobreix una nova forma de ser i de veure les coses.
Dogme 95
Conèixer el terme es fa necessari per a comprendre algunes de les conclusions que traiem. En poques i simples paraules podem dir que un dogma és una afirmació, ja sigui de contingut religiós, social, filosòfic o el sigui, el contingut és considerat veritable en si mateix i sense necessitat de sotmetre'ls a prova o rigor científic algun. En resum, són "veritats" que no accepten prova en contra i per tant han de ser respectades sense discussió. Veiem aquesta paraula indiscutible i fins i tot evident.
Avui dia la paraula ha aconseguit certa deformació i extensió, per la qual cosa se sol identificar-se com "dogmàtic" a tot allò que resulta obligatori quan la preposició pren forma de regla o norma. Dogma = afirmació o principi obligatori que no pot ser discutit ni refutar la seva falsedat.
CONTEXT HISTÒRIC
-
Ciència i Tecnologia
- Internet
- Comença el projecte del genoma humà
- Temença (exagerada) de problemes informàtics deguts a l'efecte de l'any 2000.
-
Guerres, Economia i Política
- Reunificació d'Alemanya (1990).
- Desmembrament de la Unió Soviètica (1991).
- Desenvolupament del GATT i la WTO.
- Guerra dels Balcans 1991-1995
- Comença el procés de pau a Irlanda del Nord.
- ETA atura els atemptats durant mesos.
- Boom borsari, especialment dels valors relacionats amb noves tecnologies.
- Impeachment de Bill Clinton.
-
Desastres
- Atemptat d'Omagh, comès per l'IRA Autèntic (1997).
-
Música
- Música grunge.
- Popularització de l'anomenat Rock Català.
- Aparició del britpop.
CARACTERÍSTIQUES
-
Rodatges a localitzacions reals, no hi ha "sets" ni decorats.
-
So en directe, no mesclat. Si hi ha música, sona en aquell moment.
-
Càmera sempre en mà.
-
Rodatges a color. No hi ha llum artificial. Com a molt un focus simple en la càmera.
-
Prohibits efectes òptics i filtres.
-
La pel·lícula no pot tenir un desenvolupament superficial. Res d'armes ni crims.
-
Prohibida l'alineació temporal i espaial (la pel·lícula aquí i ara).
-
No pel·lícules de gènere.
-
Format de 35mm (1:1.85).
-
El director no apareix als crèdits.
PEL·LÍCULES
-
Festen (Thomas Vinterberg, 1998)
-
Idionterne (Lars von Trier, 1998)
Novelle Vague
La nouvelle vague és un moviment que va sorgir cap a finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, però és important prestar atenció al context immediatament anterior, és a dir la postguerra mundial, que va ser el brou en què es van conrear totes les ruptures que els icònics anys 60 van portar amb ells.
CARACTERÍSTIQUES
-> És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià y del llenguatge televisiu.
-> En quant a l’estètica, volien ensalçar la naturalitat i la llibertat creativa i ho van fer a través de:
-
Blanc i negre
-
Il·luminació natural: mai utilitzaven il·luminació artificial. En interiors la llum era indirecta i rebotada per generar un ambient realista.
-
Gravaven amb càmeres modernes i lleugeres en mà, per poder tenir més llibertat. Evitaven les càmeres professionals i tenien un equip tècnic reduït. Això feia que poguessin fer moviments innovadors i seqüències llargues
-
Baix pressupost: això assegurava tenir major llibertat creativa.
-
Els sons, la llum i la música havien de emanar de la mateixa història: Enregistraven el so directament a la gravació en comptes de fer un doblatge a postproducció.
-
Escenaris naturals i llocs identificables, normalment exteriors a París.
-
Moments de improvització de rodatge i dels actors: Actors no professionals i joves amb actuació lliure i intuitiva, sense estrelles importants. Personatges sense rumb ni expectatives i un rodatge on el director ho és tot.
-> Amb tot això es crea un estil de reportatge amb forma despreucupada que tractava sobre temes morals. Les històries tenen inspiració autobiogràfica i els temes són contemporanis i propers als joves.
La Nouvelle vague reivindicava el cinema d’autor com l’entenem avui dia, buscant una alternativa del cinema de Hollywood trencant les seves normes de manera voluntaria alhora que feia un homenatge als aspectes positius del cinema comercial.
-> Aquest estil va fer un canvi al món del cinema, va donar una alternativa estética, de manera de produir i de contingut al món de les pel·lícules. Va canviar la percepció de la realitat i, va ser un cinema molt més expressiu que representatiu.
Guió: En el camp literari es planteja una narració diferent i original amb un apropament a la consciència i a la seva exploració. Un fet que repercutirà la Nouvelle Vague és la publicació dels clàssics de la novel·la negra americana on es donaran a conèixer autors com Raymond Chandler o Dashiell Hammett, que seran molt admirats sobretot per Jean-Luc Godard i François Truffaut.
MÚSICA
En la música destacarà el jazz americà que tindrà una gran repercussió a la mirada cinematogràfica de la Nova Ola.
PEL·LÍCULES
Los 400 golpes - François truffault.
Primer llargmetratge de Francois Truffaut, punta de llança de la Nouvelle Vagui, que va obrir de bat a bat les finestres del llavors anquilosat cinema francès perquè es renovés amb l'aire del carrer. On relata la història d'un alumne parisenc, Antoine Doinel, que s'escapoleix de casa fugint d'uns pares negligents. Tot això fa que acabi per convertir-se en un criminal.
Cléo de 5 a 7 - Agnès Varda
És considerada com una de les millors pel·lícules del cinema francès, va ser el segon treball d'Agnes Vardà, pionera del cinema feminista a Europa. Aquesta pel·lícula narra la vida d'una cantant (Corinne Marchand) francesa quan narra la seva vida mentre espera els resultats de les seves proves de càncer.
DIRECTORS
-
Agnès Varda(de les primeres directores dones que hi va haver en la nouvelle vagué)
-
Jean-Luc Godard. (considerat un dels millors directors)
-
Louis Malle.
-
Jacques Rivette.
-
François Truffaut (creador de la nouvelle vague)
-
Roger Vadim.
Surrealisme
És la deformació de la realitat per a expressar de manera més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant una gran importancia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat.
Representa la consciència d’un estat col·lectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país. També té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys.
L’artista vol representar el món exterior, amb idees abstractes que expliquin la realitat actual, però tot això amb una idea deformant.
- Representava aquesta realitat en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa,fotografia...
CARACTERÍSTIQUES
→ És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.
→ No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat esteticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.
→ Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva...Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.
→ Defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida (allò morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit).
CINEMA EXPRESSIONISTA ALEMANY
Les principals característiques de l'expressionisme a nivell cinematogràfic coincideixen amb el desig de la resta d'artistes d'expressar aquest ambient deprimit i pessimista de l'Alemanya d'entreguerres (1918-1939). Els mitjans que utilitzaven els directors dels films expressionistes per distorsionar la realitat i transmetre l'ambient angoixant del seu temps van ser:
➜ Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs: pronunciats contrasts, sovint gairebé violents, entre els espais de llum i d'ombra en la il·luminació d'escenaris i personatges, amb rodatges foscs, sempre a l'interior dels estudis amb il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors.
➜Decorats repugnants i salvatge, dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.
➜ Interpretacions afectades d'una extrema expressivitat amb actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.
➜ Maquillatges exagerats, amb una estètica que actualment consideraríem gòtica, i usada per simular tot tipus de deformacions corporals.
➜ Un vestuari obscur i marcat per les sinistres disfresses.
➜ Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.
MÚSICA
La música va tenir molta importància en l'expressionisme, està lligada a l'art, especialment destaca al grup Der Blaue Reiter: per a aquests artistes, l'art és la comunicació entre individus, a través de l'ànima, sense necessitat d'un element extern.
L'artista ha de ser un creador de senyals, sense la mediació d'un idioma.
La música expressionista, seguia l'esperit de les avantguardes, buscava separar la música de fenòmens objectius externs, un instrument únicament de l'activitat creativa del compositor i reflectint principalment el seu estat d'ànim, fora de totes normativa
La música expressionista buscava la creació d'un nou llenguatge musical, alliberant la música, sense tonitatge, deixant que les notes flueixin lliurement, sense la intervenció del compositor
Entre els músics expressionista Arnold Schönberg, Alban Berg i Anton von Webern, trío que va formar : la llamada Segunda Escuela de Viena.
PEL·LÍCULES
- Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926):
- Es tracta d'un film mut alemany del gènere de ciència-ficció dirigit per Fritz Lang i realitzat per la productora UFA.
- És considerada una de les grans pel·lícules del cinema expressionista alemany i de la història del cinema mundial.
- El guió va ser escrit per Fritz Lang i la seva dona Thea von Harbou, inspirat en una novel.la de 1926 de von Harbou.
- Metropolis és una de les poques pel·lícules considerades memòria del món per la UNESCO. Va ser el primer a posseir aquesta categoria, coberta en l'encarnació viva de tota la societat, i la profunditat del seu contingut humà i social.
- Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922):
- Produïda en 1922, l'obra mestra de Murnau, encara en l'actualitat, aconsegueix espantar-nos i sorprendre'ns.
- Basat en el llibre dracula, de Bram Stoker (1897), Nosferatu s'entén com l'adaptació més sorprenent de l'obra, fins i tot amb els drets d'ús negats per la vídua de l'autor.
ACTORS I ACTRIUS
- Friedrich wilhelm murnau
Va ser director de cinema alemany. I un dels directors més influents i valuosos de l'era del cinema mut, i va fer més de quinze pel·lícules a Alemanya ,però en els seus últims anys va fer altres quatre als Estats Units, d'una manera també destacada.
Quan la primera Guerra Mundial va esclatar, la carrera teatral va ser interrompuda, ja que Murnau es va unir al Fra com a pilot d'aire, i va patir un greu accident aeri a Suïssa.
Va començar amb El muchacho de azul, des de 1919, i va disparar en tres primeres vegades amb el mateix director de fotografia (Karl Hoffmann, anomenat el mag) a vuit pel·lícules, per fer la seva pel·lícula més famosa, Nosferatu. Eine Symphonie des Grauens, 1922.
- Fritz Lang
Durant en la seva època Alemanya va dirigir clàssics com Metropolis (1927) i M, el vampir de Dusseldorf (1931), així que, en els seus inicis, va contribuir al moviment expressionista alemany. Des de mitjans de la dècada de 1930, va treballar a l'exili a Hollywood, on es va convertir en un dels principals arquitectes del cinema Noir, encara que no es limitava a aquest gènere. És considerat un dels grans cineastes de la història del cinema.
La pel·lícula més antiga conservada de la seva llarga carrera és Die Spinnen de 1919, però va aconseguir l'èxit i el reconeixement amb der MUDE Tod (la mort cansat o els tres llums), en 1921, que narra la lluita entre l'amor i la mort. Aquesta obra farà un impacte molt important, i serà la que decidirà la vocació del director espanyol Luis Buñuel.
AUTORS
El més conegut autor de l'època fou Carl Mayer, qui va compondre pel·lícules com "El gabinet del Doctor Caligari (Robert Weine, 1919)"
Ell, des de ben jove començà treballant en diferents oficis i no va ser fins la seva majoria d'edat que s'instaurà en les editorials, dramaturg de teatre i altres pel·lícules. La pel·lícula anterior va ser una de les seves primeres i les que marcà un estil revolucionari en Alemanya, que seria reconegut com a quelcom innovador del moviment. Carl continuà amb aquests corrents, que van arribar a moltes pantalles gràcies a les noves imatges, conceptes surrealistes o usos dramàtics de l'ambient i la llum.
Després d'aquesta pel·lícula, la seva carrera no va decaure i continuà cada vegada amb personatges més bizars i extravagants i psicològicament inestables. Va guionitzar pel·lícules de l'estil com "La llum que mata (1920)", "L'últim (1924)"... Carl Mayer, des d'un punt de vista personal i des de la introspecció, creà un espai i món de reflexió envers la reflexió humana des de tots els àmbits de la vida.
Cinema Soviètic
El cinema rus i soviètic va ser durant molt de temps un dels més importants del cinema europeu. Ha conegut una important crisi durant els anys 1990 i compta, des de mitjans dels anys 2000, de nou entre les cinematografies europees més prolífiques.
CONTEXT HISTÒRIC:
Entre febrer i octubre de 1917 es desenvolupa l'anomenada revolució russa que posà fi a l'Imperi Rus i establí la Unió Soviètica, el primer país comunista de la història. Els treballadors de les fabriques, els pagesos pobres i els soldats de l'exèrcit es sota la direcció del partit bolxevic o comunista contra la tirania del tsar (emperador), la misèria i l'explotació de les classes baixes al sistema econòmic capitalista i a favor de firmar la pau i retirar-se de la I Guerra Mundial.
Així es va crear el primer govern obrer de la història, teoricament al servei dels interessos de les classes més pobres i que va procedir a eliminar el capitalisme i les classes socials, establint un repartiment just de la riquesa i de les propietats i una igualtat social de tots els ciutadans.
La frase de Lenin, «el cinema és per a nosaltres, de tots els arts, el més important», va fer la volta al món.
CARACTERÍSTIQUES:
- Realisme molt marcat (sense al·legories).
- Incorporació de masses, gent anònima, protagonitzant l'escena (pel·lícules sense un sol protagonista).
- Donaven molta importància al muntatge. (Efecte Kuleshov)
- Temàtica social, política i històrica; directors a favor del règim comunista. Exaltació de l'obrerisme i patriotisme.
- Es vol diferencia del cinema americà i europeu.
- Promou un punt de vista polític.
- Recreaven escenes històriques però canviant algunes coses.
PEL·LÍCULES:
Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)
- Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
- Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)
- Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1927)