QUÈ ÈS EL CÒMIC?

​

És un mitjà visual de narració verb-icònica que comunica històries d'un o diversos personatges. Es tracta d'una "narració seqüencial mitjançant imatges fixes". És a dir, mitjançant una successió d'imatges (compostes per caricatures dibuixades) que es complementen amb textos.És un producte cultural que cerca persuadir grans públics i posseeix els seus codis propis. 
El còmic o historieta (nom que se li dóna a Mèxic) és un producte sociolingüístic. La historieta és un sistema semiòtic, que té una denotació (parla i imatge) i una connotació. 
La seva funció es recreativa i descriptiva 

​

CARACTERÍSTIQUES

​

• Expressió breu d'una situació concreta en pocs enquadres.

• No necessita guardar seqüència cronològica.

• Requereix seqüència molt limitada a una situació concreta que li dona sentit.  

• El seu caràcter és narratiu. 

• Utilitza un suport temporal, hi ha un abans i un després a la vinyeta que estem llegint (la vinyeta llegida és el present). 

• La seva naturalesa és verbal-icònica, vol dir que els textos i imatges tindran una interacció durant tot el còmic per donar-li sentit. 

• Una altra característica és l'ús de codis propis específics. 

• És un mitjà de comunicació massiva.

• Té una finalitat de distreure, encara que les necessitats socials ho fan més aviat instructiu, el que significa que busca deixar un ensenyament.  

 

HISTÒRIA DEL CÒMIC 

​

El còmic neix a finals del segle XIX juntament amb el cinematògraf, invent que aconseguia transmetre la sensació d'animació, a partir d'imatges extretes de la realitat. Neix amb l'explosió de la premsa escrita, que promou que es busquin noves formes innovadores de transmetre informació, i és en aquest punt on apareix la tira còmica, successora dels dibuixos satírics i les caricatures. Era una succeció de dibuixos que tenia la missió d'entretenir als lectors amb una petita narració.

Els primers còmics apareixen al 1895 i són obra del dibuixant Foucault. Eren historietes del seu personatges 'Yellow kid' i apareixien en el dominical del diari 'New York Times'. A partir d'aquell moment tots els diaris del món comencen a incorporar aquest génere. Aquesta expansió culmina al segle XX, imposant-se com a mitjà gràfic humorístic més difós.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Entre els anys 20 i els 40, el còmic experimenta una revolució estètica i creativa i als EEUU comencen a aprèixer els còmics de superherois com Flash Gordon, de génere policíac com Dick tracy, o d'aventures com Tarzan. A Europa apareixen personatges com Jane o Tintín.

​

La segona Guerra mundial provoca l'entrada en crisi del còmic. Al haver-se conviertit en un mitjà de comunicació de masses, els governs el polititzen de manera que comencen a sorgir nous personatges vestits amb l'uniforme de l'exercit que s'embarcaven en aventures bèl·liques i que servien com a eina propagandística.

Per altra banda, a Europa, amb la crisi econòmica es complica l'edició de còmics, però alguns aconsegueixen sobreviure, com "El Guerrero del antifaz" o "El captian trueno".

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

LA VINYETA

​

• Vinyeta: és la mínima unitat narrativa, estava delimitada per línies i representa un moment i un espai concrets.

• Tira: muntatge més elemental on trobem dues o més vinyetes en vertical o horitzontal.

• Pàgina: es té més en compte la composició general i l'ordre de lectura.

• Planificació: és la quantitat d'espai real que recoreix una imatge.

• Forma: varia segons la intenció o necessitat de l'artista, però normalment són cuadrades o rectangulars.

• Contorn: les díferses línies tenen diversos significats. Si la línea es com si et tremola el pols, pot ser una situació de por o que estan cridant.

• Línies cinètiques: donen moviment als objectes representats.

• Enquadrament: seleccionar la part de la realitat que vols mostrar segons convengui en la història.

• Plans: pla detall, primer pla, segon pla, tercer pla, pla americà, pla mig, pla general, gran pla general...

• Agulació: és la posició de l'espectador, segons l'altura i la posició del subjecte. Hi ha diferents tipus: normal, picat, contrapicat, cenital i aberrant.

• Color: compleix diferents funcions​

​

​

ENQUADRAMENT

Limitació de l'espai de la realitat on l'acció s'executa dins de la vinyeta. Segons l'espai seleccionat (plans), els angles a l'angle de visió o el seu espai en el paper (format).

PLANS

​

 

• Gran Pla General: Manifesta l'ambient on es desenvolupa l'acció. Ens presenta el context de la situació i amb prou feines veiem els personatges. És el paisatge en general.

• Plànol General: La seva mida és semblant a la mida de el personatge. Presenta del cap als peus i presenta informació de l'context en què hi ha el personatge. Aquestes referències a l'ambient són menors ja que es busca el protagonisme a el personatge. També conegut com a pla sencer o de conjunt.

• Plànol Americà: És la figura humana des dels genolls, mostra la part física de el personatge o accions detallades d'aquest.

• Plànol Detall: S'enquadra una part de la figura humana de prop. Fins i tot arriba a ocupar tota una vinyeta.

• Plànol Mitjà: S'enquadra des de la cintura i destaca l'acció més que el context, l'expressió de el personatge és important per al pla mitjà.

• Primer Plànol: Va de les espatlles al capdavant. L'estat emocional, psicològic i expressions facials són els que es remarquen. 

 

​

ANGLES

 

Punt de vista des del qual s'observa l'acció. Atorga profunditat i volum a la vinyeta, pot connotar grandesa o petitesa.
Tipus d'angles:

​

• Normal o angle mitjà: A l'alçada dels ulls.

• Picat: De dalt a baix i connota inferioritat.

• Contrapicat: De baix a dalt. Connota superioritat.

• Angle zenital o picat absolut: Visió perpendicular absoluta de la realitat.

• Angle nadir o angle contrapicat absolut.

Es busca donar efectes diferents segons sigui el pla i angle triat. 

​

​

SIGNES CONVENCIONALS
 

• Metàfora visual: Convenció gràfica per expressar idees a través d'imatges. Un cop o pensament per exemple.

 

• Figures cinètiques: En els còmics no hi ha moviment, però aquestes figures gràfiques s'esforcen per reflectir dinamisme real.

La línia recta representa la trajectòria simple recorreguda per un objecte o personatge. Quan aquesta línia es perllonga per descompondre la imatge es busca representar un moviment veloç, es veu molt en superherois. Quan hi ha algun cop es dibuixa una forma estrellada i el dibuix de l'impacte es col·loca en el centre.
 

• Muntatge: selecciona l'espai i temps per donar-li ritme a la història. Es val de recursos com ara:

    · La panoràmica: vinyetes successives que mostren un sol moviment.
    · Sensació de travelling és una seqüència successiva d'imatges sobre un personatge, on el acostes o t'allunyes.
    · El fos és una alteració progressiva dels tons d'imatge.
    · L'encadenat dóna una degradació d'imatge a el mateix temps que va apareixent una altra amb un valor

semblant.

​

​

PERSONATGES

​

El moviment:
Per a expressar el moviment, el còmic recorre a el canvi de lloc i grandària de la figura, per mitjà de les diferents

perspectives, i també mitjançant l'anomenada figura o línia cinètica: La línia cinètica és un recurs de l'autor per

indicar la direcció, sentit, velocitat, etc. d'un moviment A l'esquerra es mostra la línia cinètica d'un pèndol,

acompanyat d'una onomatopeia.

​

​

​

​